dijous, 16 de desembre del 2010

Butterflies: A Very British Obsession

Demà a les vuit del vespre (hora britànica) s'emetrà el reportatge "Butterflies: A Very British Obsession" pel canal BBC Two del Regne Unit. En aquest reportatge es dediquen uns minuts al periple migratori de la Cynthia cardui. L'octubre de l'any passat un equip de la BBC es va desplaçar al Marroc guiat per en Constantí Stefanescu on van poder filmar imatges fins aleshores inèdites d'aquesta papallona als seus quarters hivernals.

Malgrat que des d'aquí no podrem seguir en directe l'emissió d'aquest programa es poden previsualitzar algunes seqüències a través del web: http://www.bbc.co.uk/programmes/b00wwbm4

dimecres, 12 de maig del 2010

Granotes que mengen papallones

En el número 33 de la revista Nota Lepidopterologica del mes de maig d'enguany ha sortit publicada una nota breu sobre una de les observacions més espectaculars que vàrem fer en l'expedició a Marroc la tardor passada: les granotes menjadores de Cynthies.

Les observacions de predació de papallones adultes són bastant difícils d'obtenir. Tot i la creença popular que les granotes són un dels enemics naturals de les papallones, l'evidència empírica d'aquest fet és pràcticament inexistent. En la nota publicada es descriuen diverses observacions que mostrem com aquesta interacció predador-presa sembla donar-se d'una manera regular entre la granota sahariana Pelophylax saharicus i la papallona dels cards Vanessa cardui. Seguint increments estacionals en l'abundància de V. cardui a la zona de l'Anti Atles marroquí, P. saharicus mostra una especialització tròfica en aquesta papallona migradora.

En aquest enllaç podeu descarregar l'article complet.

dimarts, 13 d’abril del 2010

El punt 24 un any després

Avui fa una setmana aterràvem a l'aeroport de Girona després de passar 17 dies i recòrrer prop de dos mil quilòmetres per terres marroquines. El que inicialment havíem planejat com una excursió de setmana santa per l'Atles es va acabar convertint en una nova expedició Cynthia en tota regla. La possibilitat de revisitar el punt 24 un any després va fer que avancéssim la nostra marxa una setmana. D'aquesta manera tindríem temps suficient d'explorar la vall del Souss abans de dirigir-nos cap al nord per fer el trèkking, objectiu inicial del viatge.

Així doncs vàrem aterrar a Marràqueix el diumenge 21 de bon matí. Esperavem que les papallones ens rebrien a peu de pista tal i com ho havíen fet un any abans a l'andana de l'estació de tren. Però no va ser així. Potser perquè era massa d'hora o potser perquè el cel estava una mica tapat. Tocava esperar. I l'espera va durar un parell de dies llargs.

La primera observació la vàrem fer el dimarts 23 prop de l'aeroport d'Essaouira, no massa lluny de la costa. Es tractava d'un individu aparentment nou que reposava en una zona d'argànies amb compostes i asfodels florits. Aquell mateix dia cap al tard vàrem observar unes desenes d'individus fent hill-toping en unes dunes litorals al nord d'Agadir. Ens va canviar la cara.

From Cynthia Marroc Primavera 2010

D'Agadir ens varem dirigir a Sid Ifni fent una incursió al Parc del Souss Massa. De Sid Ifni vàrem desfer camí fins a Tiznit per enfilar-nos des d'allà fins a Tafraoute on varem passar un parell de dies en què vam aprofitar per visitar les gorges d'Aït Mansour i Timguilcht. De Tafraoute a Taroudant passant prop d'Agadir vam creuar dos cops la Vall del Souss en poques hores. A Taroudant hi varem arribar un dissabte a la tarda. L'endemà era dia 28, just un any després que trobéssim el punt amb la densitat més alta de Cynthies mai observada.

Al llarg d'aquests dies havíem pogut observar tots els estadis i comportaments observables (exceptuant la còpula). Migracions, hill-toping, baralles de mascles, femelles ponent ous, erugues de totes mides, masses de Cotessia i fins i tot crisàlides! Només ens faltava trobar una zona d'emergència com la que l'any passat vam observar al punt 24. I el punt 24 estava només a uns pocs quilòmetres.

From 2010_Primavera_Marroc

Però també haviem tingut temps de fer-nos una idea de les grans diferències entre aquest any i l'any passat. Diferències a nivell meteorològic. Si bé es cert que molta gent ens deia que aquest any havia plogut més també afirmàven que aquesta pluja s'havia concentrat als darrers mesos i que feia només una setmana que havia començat a fer bon temps. Al llarg del nostre recorregut vam poder revisitar 7 dels 33 punts mostrejats l'any anterior. El que cridava més l'atenció és que en molts d'ells encara hi restaven els cards secs de la temporada passada. Els nous, quan hi eren, no els arribàven ni a la sola de la sabata.


From 2010_Primavera_Marroc

Així doncs sembla que la combinació explosiva de l'any passat va ser deguda a un hivern de temperatures suaus i una pluja molt ben repartida espaialment i temporal (d'octubre a gener). Sembla que aquest any l'hivern ha sigut més fred i les pluges (on ha plogut) s'han concentrat al mes de febrer.


From 2010_Primavera_Marroc

El dia 28 es va aixecar amb un vent considerable. Després d'esmorzar vam fer camí cap al punt 24. Ni una papallona a la carretera. Només els brins de palla que perdia el camió del davant. La primera impressió en baixar del cotxe va ser l'exhuberància de la vegetació. Molt més alta que l'any anterior. La segona la intensa calor que ja feia a les 10 del matí. Només començar a caminar s'ha aixecat un adult ben gastat. Trobem els primers nius a les malves. L'oued baixava tant ple que vam tenir que descalçar-nos per creuar a l'altre costat. I a l'altre costat el matei. Nius i erugues. Curiosament només a les malves que si bé són abundants constitueixen una part molt reduïda de la vegetació disponible. Això sí, cap malva sense la seva eruga. Aquestes es trobaven en diferents estadis tot i que predominaven les grans. Cap Cotessia. A les mates espinoses no quedava cap resta de les crisàlides de l'any anterior i que a l'octubre encara resistien, però Bingo! en vam trobar una de nova! La tercera en el que portavem de viatge!


From 2010_Primavera_Marroc

Després de la confirmació que aquest any no seria com l'anterior vam redefinir l'objectiu del viatge. Ens quedaven tres dies abans de tornar a Marràqueix. No podiem esperar a que les erugues del punt 24 es convertíssin en crisàlides. Varem revisar les notes preses fins aleshores. Només haviem registrat dos episodis migratoris. Els dos als vessants de l'Anti Atlas al sud del Souss. La direcció dels individus indicava un mateix origen. Els voltants de Tiznit.

Dilluns 29 vam desfer camí fins a Tiznit, ciutat enmurallada al sud del oued Massa. De fet vam arribar-hi aviat i vam passar de llarg fins a Bouizakarne, passat el coll de Tizi Mighert a les portes del desert. Les observacions del dia van ser una mica desconcertants. Si bé cap al sud trobàvem més erugues aquestes eren a vegades més petites que a Taroudant. A Bouizakarne, el punt més meridional a què vam arribar només vam trobar algun niu buit. També cal destacar que en molts dels punts mostrejats, tot i estar provistos de cards o malves eshuberants no vam trobar res de res.

El dimarts el varem passar a Tiznit. Va ser al palmerar que hi ha al nord de la ciutat, concretament en un petit abocador prop de la porta Bab Tarwa que vàrem observar el major nombre d'individus adults en tot el viatge. S'observaven baralles entre mascles. Les poques malves que hi havia estaven arrebossades de nius i erugues. També algun Echium havia estat escollit. I sota una roca vam trobar la quarta crisàlida del viatge! En definitiva no era el punt 24 però va ser un bon final d'expedició.

From 2010_Primavera_Marroc

L'endemà tornàvem cap a Marraqueix. A partir d'aquí el viatge va transcòrrer pel nord de l'Atles. La presència de la Cynthia va ser ocasional. La majoria de malves i cards revisats estaven intactes. A diferència de l'any passat sembla que tota la zona del nord de l'Atles no haurà sigut colonitzada fins el mes d'abril, al mateix temps que la conca mediterrània. En el moment d'escriure aquestes linies ja han arribat els primers exemplars a Catalunya i Menorca. Segurament provenen directament del Souss.

No serà però fins a finals de primavera que podrem avaluar les conseqüències d'aquestes diferències observades a Marroc. Serà un bon any per a la Cynthia ? El temps ho dirà.

Podeu veure el mapa dels punts mostrejats i l'àlbum de fotos d'aquesta expedició als enllaços del menú lateral.

dijous, 7 de gener del 2010

Cites de Cynthia a Google Llibres

Fent la recerca de "Cynthia cardui" a Google llibres trobem un seguit de referències a publicacions naturalistes de la primera meitat del segle dinou.

La primera d'elles és The naturalist's library publicat a Edimburg l'any 1835. Concretament es al tercer volum de la col·lecció, dedicat a l'Entomologia, on trobem una magnífica làmina de James Duncan amb un parell de dibuixos (anvers i revers) i una descripció precisa de la morfologia de la papallona, del seu cicle biològic i de les plantes nutrícies. En el darrer paràgraf dedicat a l'espècie es fa referència a l'elevada variabilitat poblacional i s'esmenta una abundància excepcional l'any 1826 als voltants de Londres. També s'esmenta una cita primerenca a finals de març a Edimburg.


L'altra publicació que destaquem és The Field Naturalist publicat a Londres l'any 1833. En aquest llibre s'esmenta Cynthia cardui en un capítol dedicat a la migració d'ocells i insectes. Diu que de tots els insectes migradors és el que té una distribució geogràfica més àmplia deguda a unes extranyes tendències dispersives. Esmenta observacions d'exemplars volant mar endins fins a distàncies considerables. També comenta unes observacions d'exemplars migradors a l'illa de Jersey el dia 8 d'octubre de 1832. Acaba citant les observacions d'un altre naturalista a Gloucestershire on d'un any per l'altre van apareixer gran quantitat de papallones atretes per la vegetació exhuberant que habia crescut després de remoure terra per a construir un canal.

divendres, 30 d’octubre del 2009

El cicle migratori de Cynthia cardui: una historia fascinant i poc coneguda


El cicle migratori de C. cardui ha estat un gran misteri fins fa molt poc, i encara ara queden molts interrogants que caldrà anar responent amb noves recerques i molta paciència. Tot i aixi, les expedicions que hem fet aquest 2009 han ajudat a entendre algunes coses.

Se sabia que aquesta papallona arriba cada any al sud d'Europa per la primavera, procedent del continent africà. Que es reprodueix en aquesta vasta regio, i que la descendència, que emergeix a començaments d'estiu, marxa aleshores cap el nord d'Europa per reproduir-se allà.

Lògicament, s'assumia - pero només s'assumia-, que les papallones que neixen al centre i nord d'Europa durant l'agost marxen cap a l'Africa per escapar de l'arribada del fred, com fan també els ocells migradors, tancant aixi el cicle.

De fet, a diferència de la gran majoria de les papallones que tenim a Catalunya, C. cardui no és capaç d'entrar en diapausa durant l'hivern i, per tant, necessita aquesta estatègia de migracio continua per evitar una mort segura quan les temperatures són massa baixes per permetre el desenvolupament en organisme poiquilotèrmic.

D'aquesta manera, la població es va desplaçant latitudinalment al llarg de la temporada, aconseguint arribar en el moment just al lloc adient per trobar les plantes nutricies (nèctar pels adults i cards i malves per les larves) en el millor estat possible, i les temperatures òptimes per al desenvolupament dels estadis immadurs. Es una estratègia de moure's continuament per evitar unes condicions inhospites i aprofitar unes condicions favorables pero efímeres.

Quedaven, pero, moltissims interrogants sobre aquest esquema general. Per exemple, mai no s'havien identificat les àrees d'origen precises dels migradors africans: als llibres de referència només sortien expressions vagues del tipus "nord d'Africa". D'altra banda, encara que l'arribada al sud d'Europa a la primavera (i a l'estiu al centre i nord d'Europa) ha estat observada i documentada moltissims cops, no passa el mateix amb la suposada migracio de retorn cap el continent africà a finals d'estiu... de fet, pràcticament no s'han documentat moviments cap el sud i no se sabia absolutament res del que passava a Africa, particularment durant la tardor i hivern.

Si no s'observen vols cap el sud, com si passa a la primavera amb els vols cap el nord, és realment cert que les papallones tornen cap a Africa a finals d'estiu? No podria ser que es tractés d'una espècie que es dispersa i colonitza de forma oportunista noves àrees cada any, pero que després paga aquest "excés" amb la mort ineludible de milions d'exemplars quan arriba el mal temps?

L'objectiu de l'expedició de primavera era tractar de confirmar sobre el terreny les àrees d'origen dels migradors que ens arriben cada any a la primavera i que tan clarament es detecten amb els comptatges del BMS. La situació d'aquestes àrees l'haviem pronosticada a partir d'un treball fet amb l'Anna Avila i la Marta Alarcon, combinant les tècniques que s'utilitzen per localitzar l'origen de les entrades de pols africana en suspensio i les dades del CBMS sobre les arribades migratories de C. cardui.

De fet, el nostre treball es basava en la idea que C. cardui, com també passa amb molts ocells i altres insectes migradors, aprofita els corrents d'aire favorables en alçada (uns centenars de metres per sobre el nivell del mar), per fer les migracions. Dit en altres paraules, els migradors de primavera ens arriben aprofitant les entrades de masses d'aire africà, que s'associen a unes situacions meteorologiques concretes (p. ex. quan hi ha una depressio peninsular o una depressio atlàntica). El treball, publicat al Journal of Animal Ecology el 2007 (Migration of the painted lady butterfly, Vanessa cardui, to north-eastern Spain is aided by African winds. Journal of Animal Ecology 76, 888–898), identificava tres àrees font, una de les quals a la regio del Marroc situada al sud de Marrakech, entre el Gran Atlas i l'Anti Atlas.

From Cynthia Marroc Primavera 2009

Per aquelles coses que passen, va coincidir que l'expedicio la vam fer la millor temporada de Cynthias dels darrers 50 anys com a minim... i vam trobar el que buscàvem i molt més. Una petita parcel.la de 1,8 ha on vam estimar que hi havia hagut unes 170.000 erugues, de les quals 150.000 havien completat el cicle amb èxit i estaven emergint aleshores. Aixo va ser al costat de Taroudant, des d'on escric ara, i que a partir d'aquell glorios 28 de març s'ha convertit en l'epicentre dels peregrinadors que fem la "ruta de la Cynthia".

From Cynthia Marroc Primavera 2009


Aixo és una altra historia, pero el que va ser important de la troballa és que confirmava les nostres prediccions i que definia, amb precisio per primer cop, el lloc concret on s'originen les Cynthias que ens arriben a la primavera. Vam tornar a Catalunya el 30 de març, i el 5 d'abril arribaven en massa les primeres migradores, coincidint amb una situacio de llevant que duia vents favorables. Totes les evidències indicaven que les nostres hipotesis eren correctes, i que les Cynthias utilitzen els vents favorables per fer les migracions. Possiblement aixo els permet recorrer una distància d'uns 1000-1500 km en només un parell de dies o no gaire més.

dijous, 29 d’octubre del 2009

Cynthies atropellades i cueretes oportunistes

Avui dijous és dia de tornada. Hem de ser a Marràqueix abans de les set de la tarda però la nostra intenció és arribar-hi abans.

Sortim de Taroudant ben d'hora per poder passar per la Vall del Paradís. De camí cap a Agadir trobem moltes Cynthies creuant la carretera. En Constan para un moment per buscar malves entre els tarongers. Jo em dedico a fotografiar una Cynthia atropellada per il·lustrar l'elevada mortalitat d'aquest insecte a les carreteres.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Mentre espero en Constan, assegut dins el cotxe, puc veure una parella de cueretes blanques (Motacilla alba) menjant les papallones mortes a la carretera i esquivant hàbilment l'intens trànsit . També observo un bitxac a punt de llançar-se a la carretera però que s'espanta en veure en Constan que torna.

Mentre li explico les meves observacions a en Constantí les cueretes tornen a actuar. I al cap d'un moment el tímid bitxac ens deixa bocabadats amb per l'habilitat amb què s'emporta una papallona. Al llarg de la carretera cap a Agadir tornem a veure parelles de cueretes i algun bitxac oportunistes.

Vorejem Agadir per la ronda que va cap al port i enfilem la carretera d'Essaouira. Al cap de pocs quilòmetres trobem el trencant d'Immouzé. La carretera comença a enfilar-se per una vall plena d'argans i un riu d'aigues cristal·lines. Estem als contraforts de l'Atles que moren al mar. La terra té contrastades tonalitats beix i vermelloses.

A la part alta de la vall, poc abans de canviar de carena els argans són substituïts per ginebrons i els fons de vall cultivats són plens d'oliveres i garrofers. El mateix paisatge que varem trobar abans d'ahir prop d'Igherm. I com allà, els garrofers florits són envoltats per núvols de Cynthies.

Per tot arreu hi ha papallones. Creuant la carretera, perseguint-se, libant les flors dels garrofers. Continuem per una carretera que s'ens fa eterna fins arribar a la N8 cap a Marràqueix.

Després de dinar al mateix restaurant de carretera a Imi-n-Tanoute on varem parar a la primavera continuem camí pendents del GPS. Volem parar al punt 32 on fa uns mesos vàrem fotografiar un avi i un burro sobre un tapís de malves.

Quan hi arribem ens n'adonem de la duresa del periode estival. Tot just trobem una petita clapa que resisteix.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

Condueixo amb compte respectant les senyals de trànsit doncs hi ha controls de policia a tot arreu. Entrant a Chichaoua redueixo a 80, després a 60. Fem un bon tros a 60 km i quan sembla que ja s'acaba el poble veig una parella de policies que creuen la carretera. No semblen estar fent cap control sinó més aviat que surten d'algun restaurant.

Un d'ells aixeca la mà per aturar-nos:

- Bon dia
- Bon dia
- Anava vostè molt ràpid. Aqui la velocitat màxima...
- Si si ja ho sé! 60 km/h! I és impossible que anés més ràpid perquè estic mirant tota l'estona el comptakilòmetres!
- No, aqui no, era a l'entrada del poble que anava ràpid...
- Ni a l'entrada del poble ni hòsties! és impossible. A més vostè no té radar ni res!

Discutim. La cosa s'escalfa. En Constan surt del cotxe indignat. Els dos policies diuen alhora: Doucement! doucement!

Finalment ens tornen els papers i ens diuen que continuem amb compte. Accelero per marxar d'allà ràpidament. La carretera fa pujada. Sembla que deixem el poble. Anem renegant de la policía marroquí i especulant sobre la vida sexual de l'agent que ens ha aturat quan de cop i volta, al canviar de rasant, veiem un altre control i un senyal de 60 km/h. Hem caigut a la trampa!

Aquest cop no hi ha res a fer. Porten radar i anàvem a 70....

- Bon dia
- Brrr...
- Anava vostè a 69 km/h i ....
- Sí, ja ho sé i què!?
- La multa es de 400 DH
- No els tinc...
- Què té?
- li dono 100 DH.
- D'acord.
- Em pot donar una còpia de la multa?
- Si vol la multa haurà de pagar els 400.
- Deixem-ho còrrer.

I llestos. El policia s'embutxaca els calerons i aquí no ha passat res.

Continuem cap a Marràqueix i passem pel punt 34 per fer unes fotografies comparatives . Ni rastre de la verdor de primavera. Tot és sec i brut.

Arribats a lloc tornem el cotxe a l'agència. Els demanem que ens tornin els 50 DH doncs el dipòsit no és buit. Ens diu que no vindrà de 50 DH. Diem que pel taxi al centre i finalment ens en tornen 20.

Anem cap al riad on vaig passar la primera nit. És el més economic dels que conec i el més casolà doncs hi viu una familia sencera.

Sopem a la plaça per celebrar el final del viatge. Demà marxem a primera hora.

From Cynthia Marroc Tardor 2009

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Taroudant

Dimecres el passem a Taroudant. Dia de descans. Ens llevem sense pressa i esmorzem a la plaça tot posant al dia els respectius quaderns de viatge. Havent esmorzat anem a buscar malves per a les orugues que ja s'ho han cruspit tot.

Anem als jardins de fora muralla i després d'una estona de no trobar res de res apareix el que buscàvem. En uns escosells amb arbres acabats de plantar hi creixen unes malves ben ufanoses. I són plenes d'orugues!

Per no trencar la tònica en pocs minuts apareix la nostra companya de viatge. Un parell d'exemplars ponent ous quan són tot just les deu del matí!

A l'hora de dinar uns turistes que tenim asseguts al costat ens pregunten si som catalans. Han vist la paraula "Aiguafreda" a la meva camiseta i em diuen que ho coneixen, que hi han estat, que és prop de Vic. Els dic que hi ha vàries Aiguafredes a Catalunya, que la de la meva samarreta és una cala de Begur. Resulten ser holandesos i coneixen prou bé el nostre país. Fins i tot parlen una mica de català. Ell ha actuat vàries vegades a la fira del Trapezi de Reus. Li pregunto si és trapezista i em diu que no, que és una mica pallasso.

Ens comenten que ahir varen veure moltes papallones en una zona coneguda com a Vall del Paradís. Demà hi passarem de tornada a Marràqueix.

A la tarda en Constan va a donar una volta pel mercat mentre faig la migdiada. En una parada fa una observació molt interessant. Venen feixos de malves i tots són plens d'orugues!

Sembla ser que totes les zones irrigades de la vall del Souss són plenes de malva. En aquesta época de l'any la zona fèrtil es redueix al conreus de regadiu i a zones ombrívoles. Zones ajardinades, camps amb blat de moro, userda i sota d'arbres fruiters com tarongers i oliveres.


Actualitzant el bloc i revisant el correu en un ciber de Taroudant